martes, 16 de octubre de 2007
Costa creure-ho i si ho creu va fer be dimitint
Diu Maria de la Pau Janer que" mai havia pensat que en el PP hi hagues tanta gent d´extrema dreta"que pensava que els populars de Balears eren tots com Jaume Matas, de centre,moderats,moderns,europeus. Tal afirmació, porta a pensar com una persona d'aquesta terra és capaç de dir tal cosa i pretengui representar als ciutadans d'aquesta CCAA,com és possible que el desconeixement del seu entorn mes pròxim li porti a concloure de tal manera,i a mes esser capaç de compartir aventura política amb ells tenint aquesta visió d´ ells .Quina percepció tendrà de la sanitat?de l'ensenyament? o d'alguna cosa del que teòricament sap com és la cultura.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Aunque la ingenuidad puede ser una virtud en algunas ocasiones se convierte en estupidez. No es necesario irse a Mallorca para leer perlas cultivadas como esta. Recordemos lo que han declarado en público y en privado algunos de los que hoy ocupan sillones y hace meses eran antiautopistas. El desprecio por las reglas democráticas no es exclusivo de la derecha. El descredito de la clase política por parte de algunos de los/las honorables de ExC, ha sido insultante, aunque ahora se sienten muy cómodos en sus butacas. ¿Seguiran pensando lo mismo?, ¿siguen pensando que ellos son los llamados a liberar a la humanidad de enemigos invisibles? Solo se representan a ellos mismos, detras no hay nada. Esa es la diferencia entre los que votamos pp y los otros, hay un programa, una ideología, una organización, unos valores cohesionados. Lo de la maripau no es más que una anécdota en la historia del partido popular. Lo que pasa con los otros es el pan nuestro de cada día; desgobierno, no proyecto, no progama, no ideología cohesionada. Errores los cometemos todos, estupideces solo algunos. ¿Alguien sabe algo de los socialistas, aún están vivos? si no saben poner orden en su propia casa ¿como lo haran en la de todos?.
Començant un poc pel final del comentari, a mi el que em sembla és que la percepció que li ha fallat més clamorosament a la Janer és la de no comptar amb que, amb ella o sense ella, amb Matas o sense ell, l'aritmètica electoral no és com la literatura. En l’escenari dels partits no t'estan esperant tots els dies amb un premi Planeta a les mans, i la lluita entre candidats acostuma a ser ferotge, s'estigui en el grup polític que s'estigui. Ara no val fer-se la ingènua, creient-se (o dient creure's) que era com una més, pasturant en un ramat de xaiets. Però efectivament, quin perill tenia la criatura, creient-se que estava en el món de la senyoreta Pepis!
Publicar un comentario