El primer avís seriós serà a les pròximes eleccions europees; el principal partit progressista se'n portarà el primer cop, que ja s'ha posat de manifest en les insalvables diferències entre el PSM i ERC, que han provocat que no puguin concòrrer junts als comicis i que el PSM adverteixi que tindrà severes conseqüències en el futur, obrint així l'enèsima crisi en els partits que conformen el Govern.
A Eivissa la tensió interna existent en ExC és cada dia pitxor. D'una banda IU i els càrrecs públics i per l'altre ERC, GEN i els independents; els primers cada vegada més pròxims i lliurats al PSOE i els últims intentant guardar les essències que probablement els van fer guanyar les últimes eleccions. Un PSOE inexistent, que no es sap on està ni el que pensa (si pensa) ni el que vol (si és que vol qualsevol cosa), basicament dedicat al folklore i a escalfar cadira que a fer xarxa social i explicar les polítiques institucionals (encara que és difícil explicar el que no hi ha).
En les institucions el panorama no és més encoratjador, amb un descrèdit important a la societat, amb sectors molt empipats a l'àmbit de l'esport, de la sanitat, justícia, hotelers, constructors, petits comerciants, taxistes... Amb una gestió transparent, a més d'inexistent, i en un moment social molt delicat on hi ha milers d'eivissencs amb dificultats econòmiques per la crisi. Com exemple n'hi ha prou amb dir que l'alberg ja s'ha quedat petit, els menjadors socials han triplicat els seus usuaris, els petits comerços están tancant, les contractacions de personal en els hotels s'està endarrerint i serà significativament menor, el que implica que la situació al tancament de la temporada turística pot ser dramàtica per a moltes famílies.
Les actuacions del Consell i l'Ajuntament d'Eivissa deixen molt que desitjar. La penúltima: el que han fet amb els terrenys del nou Hospital, on al final el Govern de les Illes Balears haurà de prendre una mesura que la podria haver pres fa ja any i mig, i que encara avui ens preguntam perquè no ho va fer (així almenys tindríem alguna part de l'hospital començada). Doncs així gairebé tot; molta feina mediàtica, que va bé un temps, però que al final en una societat tan petita com la nostra deixa de funcionar i tot se sap, per que el milor funciona és el boca a boca.
Però tot i així el PP segueix mirant-se el melic i més pendent de les seves misèries que de la societat deixant passar una oportunitat d'or.